Cien años de soledad (1967)

Mis Libros.

Cien años de soledad es una novela del escritor colombiano Gabriel García Márquez, ganador del Premio Nobel de Literatura en 1982. Es considerada una obra maestra de la literatura hispanoamericana y universal, así como una de las obras más traducidas y leídas en español. ( )

Cuenta la saga de la familia Buendia y su maldición, que castiga el matrimonio entre parientes dándoles hijos con cola de cerdo. A lo largo de un siglo se entretejerán su destino por medio de sucesos maravillosos en el fantástico pueblo de Macondo.

Ceuta - Abril/1997 ( )

La novel·la narra la fundació de la ciutat de Macondo i la vida de la saga dels Buendía. La primera cosa en iniciar la lectura és construir l'arbre genealògic per poder seguir la lectura, els fundadors de la dinastia José Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán emprenen la conquesta d'una nova vida descobrint espais nous on instal·lar-se com a comunitat, acompanyats d'unes quantes famílies més. Un cop establerts a Macondo construeixen un petit poble que amb els anys es convertirà en una pròspera ciutat, fins la fatal arribada de la companyia bananera, que si bé comporta uns quants anys d'abundàcia acabarà amb tota la població.
Aquest relat cíclic, on tot es va repetint: les accions, els noms dels personatges amb les mateixes característiques i els mateixos impulsos de vida i de mort. Les generacions conviuen les unes amb les altres perquè la longevitat dels membres de la família és una de les seves qualitats. El denominat Realisme Màgic defineix l'obra i en general les narracions de l'autor, les històries infinites que es creuen i és repeteixen no sé si són fruit de la imaginació prodigiosa de García Márquez o bé és la forma cultural del país. Les històries per més imversemblants que semblin s'expliquen amb tanta naturalitat que creus que en aquell entorn són possibles: els anys seguits de pluja ininterrumpuda després de la vaga, els esperits dels difunts transitant per la casa i acompanyant els vius, els animals ensenyorint-se dels espais, ja siguin formigues o ocells...Tot un univers creat per explicar-nos una manera de viure diferent a la nostra.
He de dir que de mica en mica m'he deixat anar portant per aquest món misteriós i màgic, i que cada cop he anat gaudint més del relat, ja que en un primer moment vaig pensar que m'havien interessat més les dues novel·les curtes que havia llegit, que no aquest relat de cinc-centes planes. en acabar he de dir que mereix la fama que té l'obra i el seu autor. ( )