APOLOGETES DEL SEGLE II

Les apologies, un gènere nou de literatura
cristiana, comencen a florir durant
l'imperi d'Adrià i prosperen en els temps
d'Antoni Pius i Marc Aureli. Tenien per
finalitat la defensa filosofica i legal del
cristianisme, dissipar els prejudicis
estesos entre les capes populars i
respondre a les acusacions dels elements
cultes del paganisme.

Aquestes apologies tenen un gran valor
com a testimonis d'una tradició molt
primitiva i com a primer intent reeixit
d'una sistematització racional del
cristianisme. Intel-lectuals cristians, laics en
bona part, els apologetes s'esforcen a
demostrar la continuitat entre hel lenisme
i cristianisme.

Aquest volum recull les dues Apologies
de Justí, l'Apologia d'Aristides, el Discurs
contra els grecs de Tacià, la Súplica a
favor dels cristians d'Atenàgores, el
Discurs a Diognet, i l'Octavi de Minuci
Fèlix. L'esbós d'una teologia de la història
en Aristides, les intuicions de Just
sobre fe i racionalitat, l'esplèndida pàgina
del Discurs a Diognet sobre la pre-
sència dels cristians en el món i l'actitud
dialogant i honesta de Minuci Fèlix amb
l'escepticisme, fan, entre molts altres
aspectes, ben actual encara la lectura
d'aquests autors.