L'apòstrof

Fa uns dies tenia ( tinc) dubtes sobre això de l'apòstrof.
Parlava amb familiars d'El Prat de Llobregat i per mi em sembla molt correcte dir: "la gent d'El Prat...", però em van corregir i em van dir que
ho correcte és " la gent del Prat". Vaig consultar i vaig enviar correus a gent d'El Prat i en Francesc de Pratencs.cat em va dir que són normes de
l'IEC, jo ho he buscat a diferents llibres de gramàtica i no ho trobo.
Jo posava com exemple de que jo tenia raó en el fet de que en El Prat hi
ha la societat " Amics d'El Prat" (sic) des de fa molts anys, però sembla que no és correcte, ¿ em podria aclarir algú aquest dubte? ( Ho dels signes d'interrogació és un altra tema, bé, de temes n'hi han molts)).
Moltes gràcies.

Biblioaprenent

Ara sí que m'has deixat de pedra. No m'hi havia trobat mai i no tinc la resposta. A veure si ens surt un bon filòleg i ens la dóna.

La meva guerra particular és amb els articles personals. T'has fixat mai en la quantitat de llibres en català que no els utilitza: "Joan li diu a Pere que Maria ha trucat". AAAAAAAAAARRRRRGGGGG!!! A mi em fa ràbia, que vols que et digui. Però vaig buscar informació... i resulta que hi ha tesis doctorals sobre el tema.

Les coses acostumen a ser encara més complicades del que sembla.

A l'IEC tenen una versió electrònica de la Gramàtica de la llengua catalana que estan fent i a l'apartat Ortografia, 4. La grafia dels mots, 4.2. Les contraccions hi diu:

"Tanmateix, no hi ha contracció:
a) Quan l’article es pot apostrofar amb el mot següent: a l’ombra, de l’època, per l’estil, ca n’Amat.
b) Quan l’article forma part d’un nom propi no toponímic: Està subscrit a L’Avenç.
c) Quan l’article forma part d’un nom propi no català: el desert d’El Álamo."

El Prat sembla que no es pot acollir ni a l'apartat b) ni al c) perquè és un toponímic català.

Tot i que potser no és el lloc més idoni per a tractar aquestes qüestions mirarem de fer algun aclariment.

La norma amb l'article dels topònims és la que ha esmentat gamoia al missatge anterior (i també afecta els topònims baleàrics amb l'article salat). Hi havia hagut algun autor que havia defensat que els articles dels topònims no s'havien de contreure amb les preposicions a, de, per, però no va tenir èxit en la seva proposta.

Pel que fa a l'ús de l'article amb els noms de persona (el Pere, l'Antònia o n'Antònia, el Soler, la/na Vidal) cal tenir en compte de quina varietat del català parlem (en valencià no s'acostuma a fer servir l'article, com indica la Gramàtica provisional de l'IEC a la p. 140) i en quin context comunicatiu ens trobem (col·loquialment pot ser més o menys normal dir "el Josep Pla", "la Mercè Rodoreda", però en contextos més formals es tendeix a evitar l'ús de l'article: "Josep Pla, Mercè Rodoreda"). Sobre aquesta qüestió també podeu consultar la Gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 127.

Moltes gràcies.
Jo he mirat en un gramàtica, crec que la mateixa que la Gamoia i en el apartat
dedicat a l'apòstrof tampoc ho veig gaire clar.
En Francesc d'El Prat de Llobregat em va dir que era un norma de l'IEC, però no la trobo.Però deu tenir raó perquè ciutats com El Vendrell i El Masnou també utilitzen el "del", per exemple :Ajuntament del Vendrell, suposo que en part ho fan així perquè és més senzill i més ràpid.

Biblioaprenent,

la Gramàtica provisional de l'IEC estableix explícitament d'una banda l'ús de la minúscula en l'article dels topònims catalans o catalanitzats (final de la pàg. 401) i de l'altra deixa implícit que aquest article es contrau amb les preposicions (ja que, com ja assenyalava gamoia, no figura com a excepció de les contraccions).

Quan es formula una regla general no se sol exposar tota la casuística específica que comprèn (entre altres coses perquè no tindria sentit formular la regla general), això només es fa amb les excepcions a la regla general. L'article dels topònims no difereix de l'article general (malgrat que, en general, l'article determinat amb els noms propis es pugui considerar funcionalment redundant).

Però per si encara te'n queda cap dubte, tingues present que el mateix IEC fa sistemàticament la contracció de l'article del topònim (e. g. del Prat de Llobregat, del Vendrell) en les definicions del seu diccionari. Mira, si no, les entrades pratenc, vendrellenc. Aquests usos del diccionari es poden interpretar també com a elements de jurisprudència (o normes de facto) en cas de dubte.

Deixant de banda la qüestió de la "simplicitat" cal tenir en compte que és important que hi hagi coherència amb altres noms de lloc, com ara les comarques (cas en què ningú no es planteja problemes amb la contracció o l'apòstrof): així, escrivim el Pla del Penedès i no pas el Pla d'El Penedès). T'imagines trobar-te en un escrit una cosa com ara "els habitants d'El Pla d'El Penedès…"? Seria tot un embolic, no trobes?

Això és tot un luxe d'explicació, xrm-rvo. Moltes gràcies!

Moltes gràcies!!!

Moltes gràcies, jo no ho veig un embolic i m'agrada més amb l'apòstrof, però les normes són les normes, que hi farem.

A El Prat hi ha un sector de gent que lluita (lluitem) per un article majúscul. Si el tenen a Las Vegas o Los Ángeles, per què no nosaltres? A L'Hospitalet, per exemple, tenen la batalla més guanyada gràcies al logo L'H que ha fet fortuna. Amics d'El Prat sempre s'ha posicionat per l'article majúscul.

Però la norma de l'IEC és la que heu explicat tan bé i aquí s'hauria de fer servir la minúscula i la contracció: el Prat i del Prat, per exemple.

Visca El Prat!