Víctor García TurReseñas

a Marie Tremblaypierre aprofita la bonança de l'estiu quebequès per organitzar una trobada familiar a l'antic xalet de vacances. L'excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari és forçada, però les filles i el fill no s'hi capfiquen: rememorar els banys al llac i reviure la infantesa els sembla una bona idea per retrobar-se al cap de tant de temps. Hi duen les famílies respectives, o el que en queda, però també els seus secrets, les seves vivències i, sobretot, els silencis de les coses que no es van dir quan tocava.
Una extraordinària novel·la sobre la família, els records, la infantesa perduda i la identitat guardonada amb el Premi Sant Jordi.

He sigut feliç de tenir a l'abast un llibre com aquest durant aquests dies de confinament monòton. Sobretot la primera part amb "El país dels cecs¨ em va sorprendre especialment i també agradar molt. El català del autor és molt ric i fa goig de llegir. Hi he trobat també en el text una atenció del autor a ¨fer-se entendre¨ amb un ús molt, molt precís dels punts, comes etc que ajuden al lector a situar-se a plaer en aquestes històries, a vegades molt riques de personatjes estrafalaris...
Potser no totes les històries estan al mateix nivell, tanmateix al meu parer és tracta d'un bon llibre molt recomanable i atractiu. Miquel

Given the difficulty for me of reading in Catalan, and how short it is, it was an okay read. The religious, nineteenth-century-ish chapters on religious history were annoying, and I'm still a bit uncertain of the point. This happened with Ocells as well...
https://www.facebook.com/events/551831848526313/?ti=icl

Pretty entertaining premise and characters which went nowhere and ended up turning into sci-fi/fantasy...

O la literatura després d’internet. Com gestionem aquest allau (he!, je, moi) d’informació per continuar explicant al mateix temps la nostra història personal? Víctor García Tur fa el seu propi cut & paste d’exercicis d’estil en 15 contes que sempre fan reset a la pàgina 13 que és on començava el primer conte, mentre que l’índex (inútil) remet a les pàgines correctes de la numeració tradicional.

Són contes amb acabats hiperrealistes, però que amaguen una figureta entre el massapà. Tot de sobte hi ha un zoom o una forma de mirar esbiaixada, inusual, que provoca l'estranyament. Word, Google Earth, Creative Commons, Flicker, tot s’alia per donar una pàtina de realisme virtual a la invenció pura. O no. Qui ho sap?

Les ressenyes assenyades, dels qui s’han llegit la contraportada (i el propi autor sembla que ho confirma en promocionar-se), parlen de relacions de parella com a element aglutinador del recull, quan les relacions de parella són només una tautologia (totes les relacions són de parella!). Crec que el cor del llibre pertany al que cal dir, al que es pot dir, al que no se sap com dir, al que és diu i al que es calla. I sense necessitat de citar Wittgenstein, en un llibre tan sobre(ex)citat.

Només un retret, per què Guy Debord i Georges Berkeley i John Cheever, entre d’altres, “parlen” en castellà? Importa poc, potser es tracta de la poètica de l'objet trouvé.


Sí, amb tanta pirotècnia de tècniques de collage es corre el perill del tot s’hi val, però no nego que m’ho he passat molt bé, molt estimulat, llegint aquest convers del Beziehungswahn.

I si no ha quedat clar, parlava de “Twistanschauung”, llibre escrit per Víctor García Tur (diu que toca la guitarra a Sancho de Ávila), publicat per editorial Empúries (www.editorialempuries.cat), receptor del Premi Documenta 2008, atorgat per un jurat format per Eugènia Broggi, Dolors Miquel, Ramon Planes i Pau Vidal. Se’l pot visitar i tastar en píndoles, i ho recomano, aquí. A continuació cal comprar el llibre de paper.

H1.31.4