Ferran Soldevila (1894–1971)

PERE EL GRAN : SEGONA PART : EL REGNAT FINS A LÀNY 1282

LA SUBMISSIÓ DELS SARRAINS VALENCIANS,
PRIMER OBJETIU DEL NOVELL REI

De tots els problemes amb què Pere el Gran es trobava confrontat a la mort del seu
pare, cap de tan peremptori i anguniejant com el de la revolta dels sarrains del regne
de València. Malgrat les victôries obtingudes per l'infant, la revolta era ben lluny
d'haver estat vençuda. El novell rei, en succeir al seu pare, es trobava enmig de súbdits
rebels, tant més perillosos, que eren d'una altra religió -i alguns d'una altra raça -
i que no tenien pas gaire lluny, per terra i per mar, llurs germans de la Península
l'Africa, amenaça constant per als cristians hispànics. I aquesta amenaça s'acreixia
agudament des del punt i l'hora que, com ara, els sarrains residents en terra cristiana
aconseguien de dominar alguna part del país que pogués servir de cap de pont per a
l'arribada de reforços.

Quan Jaume I va morir (27 juliol 1276),1 el seu fill es trobava al seu costat, a Valencia.
2 I l'infant degué jutjar la situació tan delicada, que, contra el que deixa enten
dre Desclot,3 va diferir per a més endavant el trasllat de les despulles del seu pare a
Poblet i, amb principal intervenció del bisbe d'Osca Jaume Sarroca, va donar-los sepul-
tura provisional a la seu de València, davant l'altar major.4 Allí havien de restar fins
al mes de maig de 1278, que foren trasladades pel seu fill a Poblet.

També el novell rei va deixar per a més endavant la seva coronació a Saragossa,
i, de moment, a fi de no suscitar-se conflictes interiors - amb els aragonesos, no
va prendre el títol de rei, ni tan sols per a les relacions internacionals, i va seguir usant...

1. Vegeu Primera Part, pag. 485
2. ACA, reg. 38, f. 11
3. DESCIOT, cap. LXXIII.
4. ZURITA, llit. III, cap. c. La intervenció de Jaume Sarroca es dedueix d'un document
datat a Xàtiva el 28 d'agost de 1276, on el rei Pere reconeix haver rebut de Jaume, bisbe d'Osca
el romanen
part havia estat esmerçada pel
nobis inde tradidistiso. Vegeu Apèndix I, doc. 11
t de la suma que Jaume I li havia lliurat després de rebre l'habit del Cistell. L'altra
compotum quod
bisbe en despeses del rei Jaume et in sepultura juxta
5. Més endavant, vol. V
6. Més endavant, påg. 20.… (más)

PERE EL GRAN : PRIMERA PART : L'INFANT

PREFACI

Per una paradoxa gairebé inexplicable, un dels regnats més suggestius de tota
la nostra història, un dels més brillants i transcendentals, havia estat deixat de
banda, totalment es pot dir, pels nostres historiadors. Res no hi havia valgut l'altesa de
la figura central-el rei Pere el Gran, segon a Catalunya, terç a Aragó-res tampoc
la seva anomenada constant, i la volada europea que, mercês a la seva política i a les
seves gestes, reprèn la nostra història, amb นna amplitud i una escomesa com mai fins
aleshores no havia conegut, Adhuc l'aspecte episodic i anecdòtic del regnat, tan ric de
dramatisme, tan intens i tan divers, on els cops de teatre se succeeixen amb un ritme
i una puixança allucinants, on les figures cobren tan sovint un relleu heroic, semblava
haver deixat insensibles els nostres historiadors.

Ni solament la brevetat del regnat nou anys i tres mesos-, fent-ne
relativament assequible la investigació, no els havia estimulat a enfrontar-se
amb la vintena de registres de la seva cancelleria-del 38 al 62
-qนe es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona 2. I així el balanç dels
estudis publicats pels historiadors catalans relatius a aquest regnat, podem dir que es
reduia a algunes breus monografies, com la de Francesc Carreras i Candi, El setge de
Balaguer del 1280, publicada dins la seva «MisceHània històrica catalana3; la de
Joaquim Miret i Sans, Notes sobre l'expedició del rei Pere el Gran a Barbaria, inserida dins
el Butlletí de l'A cudemia de Bones Lletres de Barcelonas (XIV, 1914)4; i la de Josep...

1. Diem represa, perquè l'actuació catalana al Migdia de França, a Provença especialment,
ja havia fen entrar Catalunya dins els corrents de la política europea
2. També contenen documents del seu regnat el registre núm. 22 que pertany a la sèrie de
Jaume I (xPromiscuum Jacobi I et Petri I) i el 71 que pertany a la sèrie d'Alfons II (Alba
ranorum et Curiae).
3. Segona sèrie. Barcelona, s. a.
4. Рад. 354-360.… (más)

JAUME I EL CONQUERIDOR

Heus ací magistralment presentada per Ferran Soldevila l'alta figura del rei En Jaume, una de les personalitats més fortes de tota l'Edat Mitjana, decisival en la história dels països catalano-aragonesos...

Aquesta biografia de Jaume I, escrita pel millor especialista català en .l’estudi de la vida del Conqueridor, és la primera anàlisi general contemporània de l’acció política i institucional de qui ha estat considerat el monarca més popular i estimat de la història de la Catalunya independent. El regnat de Jaume I abasta un llarg període del segle xiii, moment en què Catalunya va consolidar-se com a estat-nació, es varen configurar les Corts catalanes i el Consell de Cent, i el país, amb la incorporació de València i de Mallorca, va posar les bases de la formació dels Països Catalans i va donar un impuls definitiu a l’expansió econòmica per la Mediterrània. Jaume I va estendre la catalanitat a aquests nous àmbits i va donar forma definitiva a la Corona d’Aragó, un estat confederal i plurinacional que va sobreviure fins a la desfeta del 1714. Aquesta biografia de Jaume I ha estat considerada una obra clàssica, punt de referència obligat per a estudiosos del període i per a tots aquells que volen conèixer de manera amena i ràpida un dels grans moments de la història de Catalunya.… (más)