Jesús Ernesto Martínez Ferrando (1891–1965)

L'INFANT FERRAN DE MALLORCA

EL PRÍNCEP

L'infant Ferran, tercer fill mascle de Jaume II de
Mallorca, és una de les figures més suggestives de la
noble estirp del Casal de Barcelona. Reiteradament els
historiadors han manifestat que en aquest príncep, com
en el seu cosí Frederic III de Sicília, va perviure l'es
perit cavalleresc de Pere el Gran, i li han dedicat els
més encesos elogis pel seu temperament d'aventura i
d'heroisme, somniador de nobles ambicions.

Fou Ferran lo millor cavaller e lo pus ardit que en aquell
temps fos fill de rei» diu Muntaner quan recorda que
amb ell va conviure períodes decisius del seu pas pel
món i li dedica algunes de las pàgines més vibrants de
la seva Crònica, păgines en les quals batega una alena
da d'emoció immediata i d'enyorança admirativa. El
cronista sicilià Nicolau Speziale defineix la personalitat
de Ferran amb una frase exacta en el que té d'expressiu
betitor». Zurita, en la sobrietat narrativa dels seus Anales,
manifesta que l'infant reial mallorquí va ésser "uno
de los más valerosos y señalados caballeros que hubo en
sus tiempo" Així es comprèn que el seu cosí Jaume II
de Catalunya-Aragó l'acollís cordial i protector en
períodes de la seva accidentada història i demostrés per
ell mentre va viure una tàcita admiració.

Modernament la romàntica figura del príncep mallorquí
ha tingut un vibrant panegirista en el mestre
d'historiadors Antoni Rubió i Lluch, el qual ha...… (más)