Jordi Cabre

No sempre hi ha algú altre, quan es trenca una relació... O potser sí? El protagonista d’aquesta novel·la sempre havia estat acostumat a un guió vital, a una partitura fixa, però ara descobreix que la vida se li haurà d’impregnar de jazz. Durant les estacions de tot un any tindrà temps per muntar un pis, anar construint un nou univers i conèixer llocs i persones noves. La seva crisi de mitjana edat se li barreja amb escenes d’infantesa, i els seus records contrasten amb el creixement dels fills i la nova realitat que l’envolta. Tornar a començar es millor si es fa en silenci, però de seguida descobrirà que el silenci no existeix. Sempre hi ha la remor de la ciutat, com el so del jazz. Sempre hi ha el llum encès al passadís. Sempre hi ha algú altre.… (más)

Podria dir-se que és un exercici literari, un relat explicat per dos personatges que en realitat són el mateix, intercal·lant les explicacions de l'un i l'altre canviant el tipus de lletra. Un és una ficció i l'altre és real però al final de la novel.la resulta que el que inicialment semblava real és el personatge de ficció. Tota una sorpresa!
La història d'un escriptor reconegut en el món literari, d'uns quaranta anys es troba que el dia de Sant Jordi aparaeix un llibre escrit per ell, que es converteix en el llibre més venut de la diada. Ell no en sap res, no pot imaginar-se qui li ha usurpat el seu nom i comença a investigar. Referents musicals i pictòrics, obres de Dalí i d'Enric Cases, passejos per Barcelona i la instal·lació a Cadaqués en la part final. Descripció de la feminitat i la masculinitat actual, procés de creació d'una novel·la, construcció dels personatges,... Interessant… (más)