Marie-Joseph Lagrange (1855–1938)
Autor de El Evangelio de Nuestro Señor Jesucristo
Sobre El Autor
Créditos de la imagen: Wikipedia (from the New Catholic Encyclopedia)
Obras de Marie-Joseph Lagrange
Sinopsi evangèlica 5 copias
Saint Paul. Epître aux Galates : . Texte, traduction et commentaire par le P. M.-J. Lagrange (1950) 4 copias
Evangile selon Saint Matthieu. 2 copias
Evangile selon Saint Luc 1 copia
Le judaisme avant Jésus-Christ 1 copia
Synopse des quatre Évangiles 1 copia
Diario spirituale : 1879-1932 1 copia
Etiquetado
Conocimiento común
- Nombre canónico
- Lagrange, Marie-Joseph
- Otros nombres
- Père Lagrange
- Fecha de nacimiento
- 1855-03-07
- Fecha de fallecimiento
- 1938-03-10
- Género
- male
Miembros
Reseñas
También Puede Gustarte
Estadísticas
- Obras
- 34
- Miembros
- 185
- Popularidad
- #117,260
- Valoración
- 5.0
- Reseñas
- 4
- ISBNs
- 14
- Idiomas
- 4
Fr Casa-Joseph Lagrange, fundador de l'École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem, iniciador de la Revue Biblique i de la col·lecció Études Bíbliques, va ser el primer a impulsar la utilització de l'exegesi moderna al món catòlic, amb la convicció
que no podia haver contradicció entre la fe de l'Església i els descobriments provinents dels esforços honestos de la raó humana.
Animat per una gran passió per la veritat i un gran amor a la Bíblia i a l'Església, J.-M. Lagrange va voler obrir als catòlics el llibre de les Escriptures, traient-ho del santuari i fent-ho redescobrir com a Paraula arrelada i vivent. En les albors d'un nou segle - el XX-, enfrontat amb qüestions inèdites, va apostar per un abordatge crític i rigorós dels textos bíblics, integrant les noves eines del coneixement que oferien els temps moderns. Lagrange estava convençut que aquesta aliança era possible, que ella no podia sinó
honorar l'Església i ser profitosa per a tots, creients i no creients.
L'obra intel·lectual de M.-J. Lagrange ha estat molt variada i va cobrir diferents camps, com ara la Exegesi escripturística, el Orientalisme, la Història de les Religions comparades, amb incursions interessants en la Patrística, l'Hagiografia i l'Arqueologia.
Més enllà d'aquesta diversitat, des de l'inici de la seva activitat a Jerusalem, Lagrange se situa, al començament, al cor de l'anomenada "qüestió bíblica", intentant posar en relleu allò que constitueix el caràcter sagrat de la Bíblia, és a dir, la naturalesa i els efectes de la inspiració. Es tractava d'discutir metodològicament problemes que es plantejaven en els relats dels orígens, la caiguda, el diluvi -que eren presentats per l'exegesi independent com un decàleg de mites babilónicos-; de precisar el sentit de la història patriarcal -que el racionalisme pretenia relegar a un museu de llegendes perimidas-; i de seguir en la història d'Israel l'acció divina i l'evolució del missatge religiós -on la hipercrítica veia només els retalls més o menys astuts de les castes sacerdotals tardanes ...
LLOVERA I TOMÀS, JOSEP MARIA (Castelló d’Empúries, 1874 – Barcelona, 1949). Prevere, sociòleg i escriptor. Després d’estudiar al seminari de Girona, ingressà en l’orde dels carmelites; acabà els estudis a Roma, on es doctorà. El 1909 l’Acció Social Popular de Barcelona li premià el Tratado de sociología cristiana, una obra que va tenir al llarg de la primera meitat del segle xx una gran difusió a Espanya i Amèrica, amb múltiples edicions. El 1914 passà al clericat secular. Canonge de Barcelona des de 1919; professor de sociologia del seminari, participà en els moviments polítics i socials de la democràcia cristiana i col·laborà en la revista Catalunya Social. Amb Lluís Carreras es féu càrrec de la versió catalana de la Sinopsi evangèlica, primera obra editada per la Fundació Bíblica Catalana, que conté el text grec dels evangelis preparat pel pare Marie-Joseph Lagrange, fundador i director de l’École Biblique de Jerusalem. Aquesta versió s’incorporà en els dos volums dels Evangelis de la Bíblia de la Fundació (el 1931 i el 1933)
NOTA PRELIMINAR
Quatre són els evangelis on es troben escrites les coses obrades i ensenyades per Nostre Senyor Jesucrist, els quals 'Esperit Sant inspirà i lliurà a l'Església per a coneixença de la revelació divina i edificació de la vida cristiana; però, segons la justa definició de Sant Agusti, constitueixen un sol Evangeli en quatre libres. Per això els cristians han desitjat sempre de tenir aquest Evangeli únic escrit davant els ulls, dalerosos de coneixer tots els actes i les paraules del Senyor ,les persones, els llocs, el temps i l'ordre de les coses, que en aquells llibres sagrats són.
És er aquesta raó, encara, per tal com aixi hom els copsa d'un sol esguard, els evangelis segons Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc, que contenen matèries semblants o acostades, escrites gairebé amb les mateixes paraules, han estat anomenats evangelis sinoptics: nom, antic pel sentit,però en ús general només des de mitjan segle XVIII
Dificil i arriscada una sinopsi, i potser mai no s'arribarà a pro-posar-ne una que assoleixi tots els sufragis, moltes són les que s'han compost, especialment en els
darrers temps, en llati per catolics, en grec per acatolics, en diverses llengües vernaculars per católics i protestants.La Sinopsi planeja el cami als estudis exegètics i critics, que no poden prescindir de la comparança frequent entre els diversos textes
En la sinepsi la coHació dels textos es fa d'una manera prompta, facil i clara...… (más)