A. Arribas y Palau

LA CONQUESTA DE SARDENYA

Un imperatiu geopolític llançà els catalans per la
Mediterrània i la renúncia de. Jaume I als paisos
ultrapirinencs i a la política peninsular un cop realitzada
la conquesta valenciana, accentuà més la trajectòria que
des dels comtes catalans fins a les conquestes de
Mallorca i de Sicilia menava a una expansió per via
marítima. Una altra de les fites d'aquesta expansió foU
l'illa de Sardenya.

Ja l'any 1267, Jaume I, que havia casat el seu hereu
amb Constança, filla de Manfred de Sicília, manifestà
les seves pretensions al regne de Sardenya. Més
endavant, quan estigué abrandada la lluita per Sicília entre
els Barcelona i els Anjou, el nom de Sardenya sonà
alguna vegada, com a possible compensació al
renunciament dels prínceps catalans-Jaume i Frederic-
a l'illa de Sicília. Així l'any 1293, es va establir el
casament de Jaume II de Catalunya-Aragó amb la filla
de Carles d'Anjou. Jaume conservaria Sicília de per
vida, pagant un cens doble a l'Església; i, quan morís
l'illa revertiria a l'Església. Frederic no seria desposseit
de Sicília sense compensació: obtindria Sardenya,
com a feu de l'Església i una ajuda per conquerir-la
per part de Taume II, Carles II d'Anjou i el papa.
eshores per primera vegada sorgí davant de Jaume II
la qüestió de Sardenya però aquest no se sentirà massa
fort per a desitjar mantenir-se a Sicilia ni l'Anjou pensà...… (más)