Els nens ens necessiten per créixer però nosaltres també madurem amb ells (penso que potser madurem més com a pares que com a fills). Amb la nostra actitud i els nostres actes els ensenyem més que amb els nostres coneixements. Els hem d'acompanyar i servir-los com a models però no criticar-los i posar-los pegues que els condicionin per no avançar tot sols. I és molt important que els nens no perdin en el procés de créixer la seva espontaneïtat i que ens l'encomanin. ( )