Dintre de l'obra de Jesús Diaz que jo tan admiro, aquesta narració en forma de novel·la però que, segons l'epilog, reflecteix unes vivències autèntiques, ocupa un lloc ben especial, primerament per una descripció molt acurada de la situació humana i política de tots aquells cubans que van estudiar a les Universitats de la URSS i les seves limitacions de llibertat i inclús de pensament.
Costa d'entendre des de una perspectiva nostra aquests condicionaments psicològics i alhora inclús físics que s'exercien sobre tots aquest estudiants i el control que sobre ells tenia l'estament polític.
Es podria qualificar, si ens ho miréssim amb un cert distanciament, com un llibre d'aventures amb final feliç. I no és de cap manera això. És un llibre que fa reflexionar i replantejar-se moltes qüestions alhora valorar en la seva justa mesura l'esforç i la tenacitat del protagonista així com la bona literatura que, una vegada més Jesús Díaz, a hores d'ara traspassat, en aquesta obra ens transmet. ( )