Pulse en una miniatura para ir a Google Books.
Cargando... L'Escanyapobres (1884)por Narcís Oller
Ninguno Cargando...
Inscríbete en LibraryThing para averiguar si este libro te gustará. Actualmente no hay Conversaciones sobre este libro. sin reseñas | añadir una reseña
Pertenece a las series editorialesEl garbell (5) Tiene como guía de estudio aPremios
Una de las más fuertes creaciones de la narrativa catalana del siglo XIX. No se han encontrado descripciones de biblioteca. |
Debates activosNingunoCubiertas populares
Google Books — Cargando... GénerosSistema Decimal Melvil (DDC)849.934Literature French and related languages Provençal and Catalan literature Catalan literature Fiction 1500-1900Clasificación de la Biblioteca del CongresoValoraciónPromedio:
¿Eres tú?Conviértete en un Autor de LibraryThing. |
El tema de l’avarícia tenen una llarga tradició, però en el segle XIX aquest arquetipus literari adquireix un relleu especial. L’avarícia ja no és vista com un pecat capital sinó com una funció aberrant dels processos econòmics imperants en la societat vuitcentista. La figura de l’avar és present en l’obra d’autors com Pérez Galdós o els novel·listes russos. Narcís Oller crea un personatge de l’avar que entronca amb la tradició però alhora renova el model. Fa una reinterpretació realista i local d’una figura estereotipada.
Els protagonistes de la novel·la són tres: l’escanyapobres (l’Oleguer), el notari Xirinacs i la seva dona, la Tuies, que després de quedar-se vídua es casarà amb l’Oleguer. Els tres són personatges unidimensionals, focalitzats en funció de la seva avarícia i presos en un moment concret de la seva trajectòria vital. Són tres personatges que reben l’impacte econòmic dels nous temps, però només són capaços d’enfrontar-s’hi amb armes antigues. Magí Xirinacs cobeja propietats, la Tuies és “una vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada” i la conducta de l’escanyapobres respon a l’odi d’un marginat social, víctima del progrés, un personatge que s’encamina a la seva autodestrucció. Des del principi de l’obra Oller es serveix del recurs de l’animalització per subratllar la seva degradació. La passió que sent pels diners esdevé patològica i carregada de ressons eròtics i litúrgics. La negativitat absoluta de l’Oleguer i la Tuies impedeix la identificació o simpatia de l’autor cap als seus personatges com passa en les seves altres novel·les. La successió dels diversos espais de la novel·la – el magatzem, la Coma, el castell, la mina – ressegueix la degradació del personatge i el seu procés d’allunyament de la societat. La seva única possibilitat de regeneració es produeix en contacte amb la natura i la bondat de la Coma.
L’Oleguer se’ns presenta com un ésser desarrelat del seu medi natural. El contacte amb la natura desperta en ell vagues enyorances. La retirada a la Coma l’apropa a la natura i s’humanitza però ja és massa tard.
Al marge d’aquests tres personatges principals els personatges secundaris fan de contrapunt i excepte l’Eloi que representa el pas de l’agricultura al proletariat i és, també, un alienat, víctima i assassí al mateix temps, els altres personatges representen valors positius: Pere de les Borges (el treball productiu i la dignitat), Cileta (la feminitat) i l’escrivent del notari (la generositat).
La novel·la presenta una visió històrica de l’impacte de la industrialització en el camp català. La novel·la mostra l’esfondrament de l’antic règim, simbolitzat pel castell i la irrupció de la nova societat capitalista. L’arribada del progrés (el tren) i la manera de ser de la societat rural i el desenvolupament capitalista provoquen la ruïna econòmica del poble de Pratbell. És un moment de canvi, l’agricultura és substituïda per una explotació minera i la implantació d’indústries tèxtils. La confrontació natura-civilització és un altre dels temes cabdals de l’obra.
En conclusió, és una de les novel·les més aconseguides de Narcís Oller, la seva millor creació estilística per la capacitat de concentració i intensitat i el domini de la tècnica de la novel·la breu i és l’obra que reflecteix millor la idea d’un realisme-naturalisme autòcton. Al marge de l’interès literari té un interès històric perquè reflecteix l’impacte de la industrialització en el camp català. ( )