En aquest volum l'autor ens explica la vida dels seus avis materns, els Lamolla Vives. Inicia el relat amb l'emigració dels Lammoglia de Maratea, a la Basilicata, terres pertanyent al regne de Nàpols fugint de la guerra del francès a principis del segle XIX, instal·lant-se a Cornudella, deprés a Lleida i posterioment a Canet. Allí és on neix l'avi de l'autor, l'Artur Lamolla, que vindrà amb els seus pares a Terrassa i es convertirà en un bon manyà apreciat a Cal Reig, on traballarà tota la vida, excepte el període de l'exili i l'estada a la presó.
Per part de l'àvia, la Llúcia Vives, nascuda a Terrassa i nuadora de la casa Freixa des dels 10 anys inquieta, balladora i revolucionària, filla del seu temps.
Aquests són els avis, i a través de la seva història se'ns descriu la història d'una època i una ciutat, Terrassa. Què representà la República per aquests personatges? Com dipositaran les seves esperances en un món millor que s'esfondrà amb un cop d'Estat que comportà la Guerra Civil i una època de deteriorament imparable. I depsrés de la guerra la postguerra, la gana, la por, la pèrdua d'un món idealitzat. L'exili, els camps de concentració, la tornada, el pas per la presó.
Mentre l'àvia a Terrassa també passa per la presó, però així que en surt torna a treballar a Cal Freixa i tira endavant la seva filla, la Teresa ( nascuda al 1930), i aguanta la casa fent vàries feines mentre espera la tornada del seu home.
Tot un recorregut per aquells anys, que ens explica com era el dia a dia de moltes de les nostres famílies. He llegit crítiques que diuen que es reiteretiu en explicar les coses i que sovint repeteix més d'un cop les escenes però a mi m'ha interessat molt m'hi he sentit molt identificada en molts moments, tant en aquest llibre com en l'anterior "Un home que se'n va". Recapitular la nostra història recent abans que no es perdi del tot, ara que els nostres avis ens han deixat. ( )

L’epopeia d’una família catalana al llarg de més d'un segle
¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.