LLEGENDES DE CASTELLS CATALANS

INTRODUCCIÓ
Les velles fortaleses -la majoria, avui en ruines- susciten, en 1a
nostra gent, una riquesa d'imaginació. Aquest poder de creació, aquesta
fertilitat, sovint a partir d'un fet real, és, sens dubte, una característica
estimable i que, en ocasions, coadjuva a la comprensió millor d'alguns
trets del caràcter català, perquè, com algú ha dit, a través d'unes
llegendes determinades es configura allo que la història hauria pogut
ésser. La llegenda és l'heura de la Història-puix que li xucla el tronc
i li pren la saba-i, precisament per això, ens guardarem d'afirmar, a
diferència de com ho exposà Carreras i Candi a començaments del
segle actual, que «el follclorisme deu acceptar-se senzillament com una
mera branca d'amena i popular literatura; mai no se l'ha de lligar
amb l'avenç cientific de la historia».
Ben segur que l'autor esmentat -prestigiós historiador que, de
tota manera, cregué convenient de recollir i divulgar diverses narracións
llegendàries- opinaria diferentment en els dies actuals; car no en va
els erudits s'han adonat en els darrers anys, i s'adonen, que el Folklore
-amb majúscula- ha de merèixer una atenció d'ordre no pas menor,
en significar una branca de la sociologia, de la demopsicologia i, en fi,
de la cultura dels pobles. Ens dispensa de bastir el discurs sobre la
qüestió el paràgraf següent, que manllevem d'un dels historiadors més
reputats dels nostres dies, Coll i Alentorn: «Les llegendes ens revelen
força més que les admiracions o les aspiracions d'una coHectivitat
també els seus odis, els seus horrors, els seus pecats, les seves
expiacions, les seves exculpacions, hi són sovint reflectits. ..