LA IL-LUSIÓ OCCITANA : VOLUM I

La fisonomia del català ha experimentat canvis notables
al llarg del temps. Aquest llibre passa revista a les múltiples
visions que han planat sobre la llengua usada a banda i
banda del Pirineu. La «illusió occitana» és la història de
la construcció d'aquells mapes físics i mentals que
van pretendre adscriure l'idioma dels catalans a un espai
superior, entre Espanya i França. També és la història de
es circumstancies que van convertir aquesta pretensio
en molt més que una frivolitat recreativa o una entelèquia
ocasional. De com es va convertir, com diu Robert
Lafont en l'epíleg, la «Gran Idea», perque, «de més grans,
en la història d'Europa no n'hi ha gaires». Amb una
extraordinària replega documental i una àgil exposició, la
present obra narra les peripècies polítiques, socials i
científiques que han acabat prefigurant una determinada
noció--i una realitat-de la llengua catalana

August Rafanell (Barcelona, 1963) és professor d'història
de la llengua catalana a la Universitat de Girona, i
doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma
de Barcelona. Entre els seus estudis, que generalment
han tingut per objecte les evolucions de la consciència
lingüística catalana, destaquem Un nom per a la llengua
(1991), La llengua silenciada (1999) i El català modern
(2000); així com el llibre, escrit en collaboració, El futur
de la llengua catalana (1990),