L'anàlisi en brut, palpitant, de Gabriel Ferrater del controvertit terreny de la novel·la catalana moderna il·lumina amb esclats fulgurants tres obres cabdals de la nostra narrativa, les eleva de l'anècdota local a una dimensió universal, i com una mestralada impenitent ensorra i escombra els tòpics al voltant de les obres i els autors analitzats. L'exposició de Ferrater, com sempre brillant, amb nervi, dominant els recursos, enganxa i injecta adrenalina a les neurones, desperta l'interès, mentre el missatge es converteix en un contundent al·legat a la lectura intel·ligent. Al lector no li queda més remei que llegir (o tornar a llegir) les obres analitzades i les obres amb les quals es posen en comparació. ( )