Magí Sunyer i Molné

Un llibre que ens ha obert bastant els ulls sobre per exemple lo curiós d'anar veient com bona part dels textos escrits sobre els mites catalans des de la Renaixença, bona part d'ells són escrits en castellà, tot i que no sempre mostrant-se “castellanòfils”, però sí recreant-se amb la llengua castellana. Fet que a més d'una persona podria sorprendre actualment, potser. Resulta que en el XIX molts escriptors feien moltes lloances espanyolistes espontànies, sobtades i en desmesura "per tal de no ser sospitosos de separatisme per les autoritats espanyoles (com veiem també al s. XXI)" [pg. 210 del llibre]. Això sí, malgrat tot, queda evident que parlaven des d'una vesant catalanista negativista del "procés d'unió dinàstica". Potser ho hem d'entendre tal i com diu el llibre pel “Silenci del temor, que Guimerà i Joan Permanyer a finals del segle XIX trencarien amb especial virulència” [pg. 215 del llibre]. I és que hi ha mites controvertits l'ús dels quals podia provocar recels a les autoritats espanyoles del s. XIX, i en el llibre se'ns explica prou clar, com en les competicions literàries (els Jocs Florals) mai hi faltava el discurs i la presència imposada de l'autoritat espanyola. Tot i que existissin autors literaris segurament que duguessin l'espanyolisme prou incorporat i interioritzat ja "de casa".
Un dels punts negatius que he trobat al llibre potser és que hi ha moltes cites que se'ns fan feixugues si no podem llegir el text citat i fer-nos la nostra idea del què s'hi diu, malgrat que la visió de l'autor sembla força encertada en els casos que sí inclou el text citat.
L'obra serveix això sí, d'ajuda per saber quins mites han estat més utilitzats en les obres de les “elits” culturals i perquè. Però potser no ens explica com molts mites que foren menys explotats, malgrat tot, han sobreviscut fins als nostres dies. Com a font per localitzar obres que tractin un mite, el llibre és prou complet per consultar autors i obres.
El llibre té un bon final, en que se'ns justifica la pervivència dels mites (afirmació que compartim) en el sorprenent ressorgiment de la novel·la històrica catalana d'avui dia. Vivim en una societat que no explica els mites, en el millor dels casos simplement els exposa. I si no expliques, la gent no t'entendrà, i si no t'entén no t'escoltarà, i si no t'escolta no sabrà què pots dir. Els mites poden explicar una manera de ser/pensar/anhelar d'un poble, d'una gent, és per això que no es pot desaprofitar una eina així de tal magnitud.
En resum, un gran repàs de la mitologia catalana més essencial, un llibre espès però complet, a batzegades però força precís, que s'ha de llegir amb calma per poder apreciar els matisos i les idees que a cada pàgina es van desgranant i intentant fer entendre. Perquè potser primerament es tracta d'això, de poder arribar a entendre'ns a nosaltres, als que ens sentim catalans.… (más)