ANYS D'APRENENTATGE

PRESENTACIÓ

Si, segons afirmava l'escriptor existencialista, la qüestió fonamental
de la filosofia és la d'escatir si la vida val o no val la pena de
ser viscuda, semblantment podríem dir nosaltres, tot parafrasejant
lo, que el repte cabdal a què ha de fer front tota reflexió sobre la
literatura és el de decidir si una obra -la que sigui val o no val
la pena de ser llegida, i per què.

Aquest plantejament em sembla tant més honest si abans, per
tal de fer assequible una obra literària en concret a un públic
determinat -el català, en aquest cas-, ha calgut que una casa editora
amb el suport financer d'una institució de govern- hi esmercés
uns diners, i que un traductor-amb l'ajuda dels seus coneixements
i de la seva perícia- hi prodigués els seus esforços.

De pròpia iniciativa m'arrogo aquí el dret de constatar com la
publicació del llibre que el lector té ara a les mans -i semblant
ment pot dir-se de la practica totalitat d'obres aparegudes en la
col-lecció que l'acull- s'inscriu de ple dins d'una política cultural
imprescindible que ja fa molts anys fou clarament formulada per
Josep Carner en els següents termes: «En tot Estat d'ordenada
cultura caldria que les seves autoritats rectores, com ja volia Talley
and en una iniciativa que no prosperà, disposessin d'un sistema
onablement complet i tècnicament segur de traduccions d'obres
essencials de parles alienes. Això s'aplicaria, amb doble raó, als
pobles amb quadres de cultura incomplets.

Valguin, doncs, aquests mots del príncep, no únicament dels
poetes, sinó també dels traductors catalans, a fi de justificar, des de
la vessant político-cultural i econòmica de l'empresa, l'anostra-
ment de l'obra que ens ocupa.

Des de l'altra vessant, però, la purament estètico-literària, em
pertoca a mi, com a traductor, de presentar-la en base al criteri de
egibilitat al ludit d'antuvi. D'entre les raons que abonen aques
ibilitat, comencem primer de tot per les que podriem considerar
com a més objectives en el context de la història literària, les...