La mar rodona com una peixera. A dins hi viu gent, damunt d’una illa, i per més que passi el Temps saben que viuran sempre plegats. D’aquí no hi ha manera de sortir-ne. La qüestió, llavors, és des d’on t’ho mires.

El 1936 és el fill d’una barberia de poble que observa els adults quan s’afaiten. Els 70’s consecutius a la mort del Dictador, és una síndria que rodola pel carrer i congrega tot el veïnat a mirar una morta. Els 2000 és un jove erudit que oficia des del hall d’un antihotel, creat a partir de les seves teories sobre el turisme com a condició humana.

Això és i no és Mallorca: una novel·la de Sebastià Perelló que mira desaforadament, amb els ulls a flor de closca, tota una societat a tres moments de la seva història. On cada narrador, presoner, ho vol capturar tot amb les seves paraules, especialment el que s’esquitlla, que és la totalitat en una illa d’on no fugiràs mai i on s’interpreta cada dia una nova variació sobre el tema de la mentida.

Son tres històries en el marc de la illa de Mallorca. Utilitza un vocabulari per a mi excessivament ric. Hi ha pila de paraules que no conec. Tot el llibre és una reflexió sobre un mateix (em refereixo a l'escriptor) i sobre la quotidianitat. ( )