Trying to imagine the person who wouldn't like Saki, but coming up blank. This is a delightful story that exhibits both his storytelling ability and his understanding of children. ( )

Este libro y yo tenemos una muy particular historia. Lo recuerdo de cuando era niño, pero nunca me animé a leerlo. Cuando lo intentaba me daba cuenta de que había algo en las historias de Saki que no llegaba a comprender del todo, que aunque cortas y sencillas en apariencia eran más que lo que yo podía percibir con mis ojos de lector inexperto. Decidí dejarlo para algún momento más apropiado.
Muchos años después volví a encontrarlo por ahí abandonado en mi casa y comencé a leerlo, después de haber leído ya a muchos otros cuentistas y descubrir mi predilección por el relato breve.
Este volumen de cuentos (una selección muy corta, casi un bestiario) tiene algo de obra maestra, de clásico inexplorado. El humor fino y el ingenio de Saki relucen en cada uno de los textos. A pesar de la poco cuidada edición (muchas erratas) y la traducción dudosa, la brillantez de Saki desnuda las pretensiones de su tiempo y divierte como pocos libros. Todos los cuentos de Saki son joyas bien pulidas.
Agradezco el haber dejado esta lectura para este momento, y lo termino con la satisfacción del que supo dejar lo mejor para el final. ( )

El narrador de cuentos: una tia viatja amb els seus nebots en el compartiment d'un tren on es troba un jove cavaller. La tia els explica un conte per què estiguin quiets però no se'n surt. Llavors intervé el cavaller i els explica una història politicament incorrecta que aconsegueix captar l'atenció dels menors però que indigna la tia.
La ventana abierta: Saki ens explica la història d’un senyor malalt dels nervis que va a fer una cura de repòs al camp. Per recomanació de la seva germana, va a visitar a uns coneguts i la neboda de la casa el fa partícip d’una trista desgràcia que havia passat tres anys abans: el senyor de la casa i els seus dos cunyats més joves havien desaparegut engolits per l’aiguamoll un dia de cacera. Aquesta història fa neguitejar al sensible senyor Nuttel, però encara li espera un fet que acabarà d’escalabrar els seus delicats nervis...
Totes les històries són una mica bèsties o acaben de forma molt bèstia. El volum conté diverses històries com la de Gabriel Ernesto, el jove salvatge que resultar ser un home llop. O el nebot castigat que es venja de la seva falsa tia deixant-la al fons de la bassa plena de fang durant una bona estona. la de la cura d'inquietud que Clodoveo dóna a uns reposats veïns del seu oncle que estan massa acostumats a que la seva vida no tingui cap sobresalt. La del cosí cleptòman i la gerra de llet, la del viatger a qui se li ha posat entre la roba un ratolí, la de la fura que el jove Conradino, la dels dos veïns enemistats des de generacions que el dia que decideixen fer les paus són devorats per uns llops, la de Octavio Ruttle que després de matar un gat dels veïns és castigat a complir penitència pels fills dels veïns si vol salvar la seva filla i la de JAcinto, que ajuda a guanyar fraudulentament les eleccions al seu pare. ( )