Gemma Ruiz

M'ha agradat la història de la relació que estableix l'autora amb la perruqueria del seu barri regentada per una família xinesa, de mica en mica la relació es fa cada cop més profunda i entre ella i la Weling creen una amistat vertadera. Les barreres culturals cauen i el vincle cada cop és més estret. Per a mi ha estat tot un descobriment que el fet de pintar-se les ungles i fer-se les mans pugui esdevenir un ritual sanador, m'han agafat ganes de provar-ho.
El llenguatge també està treballat, l'intent de reflectir com ens poden entendre les persones malgrat hi hagi carència d'expressió en un llengua, reproduint diàlegs gramaticalment pobres però que permeten entendre's.

El que m'ha semblat una mica forçat és la introducció de l'explicació de la història de la comunitat xinesa als Estats Units, el tema és prou interessant com per dedicar-hi un llibre sencer i no fer-ho de pressa i corrents, i de forma sobtada sense que la història ti'hi porti. Igual quan de sobte ens parla de la guerra del Vietnam, la retirada de les tropes i dels vietnamites que havien estat afectes als americans i la història de la Tippi Hendren amb l'Alfred Hichcock, per anar a parar que van crear la cadena dre Nail Salon per tot el continent americà i actualment extesa a tot el món. El mateix podríem dir de l'Associació Glamour Gals, amb joves voluntaris pintant les ungles a persones grans. O l'experiència d'un saló a Calcuta. Són afegitons molt forçats.… (más)

L'autora ens presenta la vida de la seva besàvia, la Remei, nascuda el 1906 a Castellterçol. Ella no és una dona cèlebre ni famosa, és una de les moltes dones que van viure al llarg del segle XX i que la història oficial mai no en farà esment, però podria ser l'àvia de qualsevol de nosaltres. Viu la seva vida en paral·lel al desenvolupament del fets històrics que s'aniran succeint: L'atac de la Filoxera, la dictadura d'en Primo de Rivera, la República, la Guerra, la Postguerra i la posterior i lenta recuperació econòmica fins la seva mort al 2008.
Nascuda a pagès, en un mas allunyat del nucli urbà de Castellterçol, passarà fam i misèria, veurà nèixer i morir germans, haurà de dir adéu per sempre a una germana donada a una altra família., serà violada per un cosí segon del seu pare, serà enviada a servir i anirà a parar a Sabadell. Allà coneixerà un pagès de Vacarisses, el Martí, amb qui es casarà. S'instal·laran a la Creu Alta i tindran dos fills: el Josep que es casarà amb la Nina i la Rosa, que renunciarà al seu xicot el Daniel de Castelltterçol per no abandonar a la seva mare.

Però el què més m'ha agradat és la forma en com està escrit, recollint els recursos dialectals del Vallès Oriental i Occidental, paraules que ara no utilitzem però abans si, frases fetes, expressions, renecs (Cagumjudes, Cagudéu). L'autora ha fet una tasca immillorable.… (más)