James Morris (1) (1926–)

The British Empire at its zenith, the Diamond Jubilee of 1897 - the author does a great job describing the vast panorama of British activity in every corner of the world. No uncritical by any means, this sweeping history covers both the macro and the micro - the latter some tremendous crumbs of colour and context that bring the text to life. Personally, I particularly enjoyed the material about India, emphasising its critical importance to the Empire at large, as well as its considerable influence beyond its geographical boundries.… (más)

There are a few flashes of brilliant prose, and more than a few details about Venice that were new to me. But more of it is clumsily overwritten, Morris's desire for comprehensive coverage makes it a bit of a slog (and she still misses some of my favorite parts!), and, unfortunately, fair portions are very dated for modern Venice.

> In the first years of this century E. V. Lucas spent a month eating in every Venetian restaurant in turn, and decided that there was only one he wanted to visit a second time. I have tried about thirty, and shall not feel intolerably misused if denied re-entry to any of them.… (más)

La ciutat de Venècia ha interpretat successivament tots els papers de l’auca; camp de refugiats, potència marítima, comercial, financera i militar, gran prostíbul d’Europa i, actualment, parc temàtic global apte per a tots els pressupostos. El llibre ens acompanya durant els 1500 anys d’història, i ens deixa a les portes de l’última transformació.

Llegir aquest llibre el 2019 és encara més interessant que fer-ho en 1960, la data de la seva publicació. Reflexa el que era Venècia a mitjans del segle XX; una icona cultural i una destinació turística. El fet que en Jan Morris ha actualitzat l’obra fins a tres vegades (1974, 1983 i 1993) fa una mica borrosa la descripció de la ciutat més recent, perquè el lector no està segur si el relat fa referència a la Venècia de 1960 o a la de una generació i mitja després. L’autor parla en present quan els inversors duen el barret a la ma mentre estan als jutjats, o quan la gran compra setmanal de queviures es concentra un dia de la setmana en el supermercat. Potser és un avís que les lleus distorsions presents en el relat més recent augmenten, sense ser-ne conscients del tot, a mida que s’observa el passat més llunyà.

Venice és un llibre sobre la ciutat, la seva gent i la seva història; no és un llibre de viatges, i menys encara una guia. Però el coneixement que conté sobre la ciutat i les seves rodalies constitueixen una excel·lent base perquè el lector pugui pacientment construir-se un itinerari al seu gust, permetent-li visitar els llocs sabent què és el que veu.

L’autor ha viscut força temporades a Venècia (començant el 1945) i demostra una estimació real cap el lloc i els seus habitants ; combina l’erudició provinent dels llibres i d’antics relats de viatges amb el coneixement de la via social que només els oriünds que l'aprecien li poden explicar.

Es tracta d’un dens relat personal, de la ciutat vista pels seus ulls. La selecció dels llocs i fets rellevants segueix el criteri personal de l’autor, però poques vegades es sent a faltar una obra d’art o un fet històric. Pel llibre desfilen gondolers, anècdotes, duxs, gats, almiralls, esglésies, illes, palaus, episodis d’història de l’art i passavolants. Tots ben descrits i ben contextualitzats en la història de Venècia. Periòdicament Morris deixa anar un sentit de l’humor fi que estimula la lectura, encara que el to general es semblant al de Danubi, de Claudio Magris, o al de Roma de Robert Hughes. Essencialment son unes memòries personals elaborades a partir d'un coneixement i una estima profunda cap a la ciutat. La seva lectura paga la pena.

Es un bon llibre per llegir amb temps abans d’anar a Venècia, i també un cop s’hi ha tornat. Al món hi han poques ciutats amb canals, però cap amb tanta historia i obres d’art. La seva visita mereix llegir detingudament aquest llibre, prendre notes, ampliar la informació per poder gaudir plenament de l’estada.… (más)