Quim Monzó

Un transportista consigue finalmente salir con la vedette del teatro donde trabaja. Durante la cena bebe mucho más de lo recomendable. Este es el inicio de la magnitud de la tragedia, una novela sobre el amor, el odio la soledad, el paso inapelable del tiempo y la inevitabilidad de la muerte. Las ambiciones y las enfermedades desmesuradamente expresionistas de los personajes son una caricatura grotesca y deshumanizada de los deseos y las pasiones cotidianas. A partir de una estructura sobria y densa, Monzó teje-en clave de comedia-una alegoría vigorosa del desconcierto absoluto del hombre contemporáneo.… (más)

“Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català... Monzó ha llegit Kafka... i beu tam´be de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l’amenaça en coses aparentment habituals... com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària.” The New York Times. “Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l’actual literatura euroea... els contes de Monzó són els millors que s’han produït a Europa en l’última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d’acord.” World Literature today.… (más)